Avui acaba un
altre any, els anys van transcorrent un rere l’altre i no hi ha qui els pari.
Per molt que es digui que tots són igual cadascun té les seves diferències i
sobretot és que et vas fent més gran i saps que el passat ja no tornarà, per això el que tens és el
pressent i és el que has de viure, perquè el futur no saps que et guardarà
ni quant de temps durarà.
Aquest any hem
decidit tornar a viure un Nadal com feia temps no ho fèiem, a l’antiga casa
dels sogres, davant la xemeneia, amb la olor de pi cremant-se amb les temperatures sota zero de la nit que
deixa gelada la gebre matutina. El deliciós sol que s’aixeca i t’acarona en els
passejos que fas ben abrigat.
El poblet, quasi
desert en aquests dies, et porta la pau, la tranquil·litat... Per ser feliç,
sols fa falta viure els moments, viure cada petit moment, gaudir del que hi ha
al teu voltant, sigui molt o poc, però sabent que estàs allí, que aquest moment
és teu i sols teu, que és únic i irrepetible i per això has de viure’l amb tota
intensitat.
Bons i feliços
moments, cadascú els vostres durant el nou any 2013, no els deixeu passar de
llarg, que ja no tornen.
Com més gran em faig, més ràpid passen els anys. Jo vull mirar d'aprofitar al màxim per ser creativa, ara i sempre.
ResponEliminaBon any!
Tens raó Imma, els anys van passant i no n'hi ha cap d'igual...Quan ets jove dius un any més i a mida que et vas fent gran dius, un any menys...
ResponEliminaQuin Nadal tan preciós que vau celebrar...Jo també n'havia viscut d'aquests.
Que tinguis un Bon Any, amb molts moments feliços.