dilluns, 25 de maig de 2015

Rei destronat


Tenen dos anys i un any i mig, els dos es veuen per primer cop, els dos són reis destronats.
Qui ens ensenya a sortir de la nostra individualitat, a repartir el nostre regne que fins ara ha estat nostre i sols nostre.

Costarà enrabiades i plors però haurem d’obrir l’horitzó i aprendre que vivim amb societat.


dibuix: blocs.xtec.cat

divendres, 15 de maig de 2015

Eleccions


Ja tornem a estar en any d’eleccions, per tot veiem polítics amb els seus millors somriures, repartint fulletons, abraçades, promeses,...
Recordo que al començament de la democràcia hi havia molta esperança i que ara cada cop la gent va desinflant-se, i es pot veure amb el número creixent de vots en blanc.
La ciutadania que no està vinculada a cap partit, no creu amb cap d’ells. La població que està inscrita en un partit determinat, ja votarà aquell partit. Per què doncs tantes energies perdudes? I tants diners malt gastats en propaganda?
Les promeses cada quatre anys ens les podem creure fins que el partit arriba un any a governar,  llavors ja no és creure o no, és veure que ha fet mentre tenia la paella per la mànega.
Com podem creure les promeses sobre el que faran, els que ara governen, si no les han realitzat en els anys que han pogut fer-ho? Ara canviaran?
I les dels que volen pujar al poder? És per a ells que hi volen ser o per la ciutadania?
Alguns polítics segons a on van a fer la propaganda es disfressen segons qui els escolta, i canvien el discurs. Altres tenen una carrera de pròfugues que han anat passant d’un partit a un altre per veure si tenien més “sort”.

Esperem que la democràcia pugui millorar, que treballin els polítics pel poble i no el poble pels polítics.
dibuix: blogs.cperc.net