dimecres, 24 de juny de 2015

Solstici

Avui recordava que en el temple del sol a Perú van explicar-me la festa que feien el dia del solstici els antics habitants i que ara recorden els actuals. M’he imaginat allí en aquelles muntanyes del Machu Pichu, prop de l’altar on el sol conflueix exactament, tot hi deixant passar els seus rajos per entre les muntanyes i pedres i va a parar al ben mig de la roca que fa d’altar.
M’he transportat a èpoques primitives, on el sol i la seva adoració era tant important pels inques, maies i altres sers humans. Època on sols la natura i els astres importaven i eren la seva guia.
M´he vist envoltada d’aquell ambient net, simple, innocent, on tot era prodigi dels déus. El déu Sol, la deessa Terra i l’Aigua. Elements que ens donen la vida, com ho sabien i quina importància li donaven!
Quina saviesa tenien aquelles ments. Què més important que els tres elements que ens donen la vida? Quina altra cosa mereix festejar millor el fet d’estar vius?
Ara, amb tots els avenços que tenim estem destruint aquests Déus que són els que realment necessitem, no som conscients de que els hem de cuidar, sense ells no serem res i l’home ja no existirà, estem embrutant i contaminant el cel, la terra i l’aigua, quan ja no quedi ni pam de net, ja no existirà la humanitat.

Seguirem fent fogueres i celebrant festes aquest dia però sols per diversió, sense profunditzar la importància de que la Terra cada any tingui aquest solstici per recordar-nos que tot segueix funcionant a pesar nostre.



Templo del sol (Machu Pichu)

imatge: http://www.enjoy-machu-picchu.org/es/arquitectura/templo-del-sol.php


Templo de la Tierra (Qengo)

 http://www.audioviator.com/es/Audioguia-Parque-arqueologico-Sacsaywaman-Templo-a-la-Madre-Tierra-Qenqo

Templo del agua (Tambomachay)


dilluns, 15 de juny de 2015

Nova vida

El dolor que ha patit la mare per portar al món aquest petit ésser, no ha estat en va.  Surt l’infant del ventre de la mare, d’allí on tot era dolçor i pau per arribar a un món ple d’aventures i desventures, ple de goixos i dolors.
Ha arribat l’hora, obre els ulls per primer cop, i veu la llum, una llum alhora dolça i amarga que tots veiem al començar la nostra vida. Tot és nou, bo o dolent, fàcil o difícil... tot està aquí al seu abast i serà la seva llibertat i la seva decisió que l’encaminarà cap un lloc o altra, aprofitant i tenint en compte la societat que el rodeja.
Qui sap si seguirà camins planers i suaus o rocosos i dificultosos senders, decideixi anar per on decideixi així serà la seva curta o llarga vida.

Llum, aire, per una nova vida, ben vingut aquest món i a la nostra família.


foto: "Joel" per Perez-Cauhé

dissabte, 13 de juny de 2015

Un passeig florit.

La primavera i després d’un ruixat deixa el camp sembrat de mil colors.
Quantes floretes hi ha per la Dehesa! És com un somni passejar i veure milers i milers de floretes més grans i més petites, diminutes inclús. De tots colors, blaves, morades, grogues, blanques, vermelles,... tenen formes tant diferents! No em canso de mirar-les i voldria guardar-les totes, saber el nom de totes.
És una gran sort poder estar en aquests moments gaudint de tota aquesta meravella.







De les que tenen les tiges més llargues n’he fet un pomell.





fotos i escrit: Imma Cauhé