dimecres, 26 de novembre del 2014

Últims moments bolataires



Avui, 26 de nonembre, a 1650 m. d'altitud a nivell del mar i amb 6º C de temperatura, cel boiròs i amb alguna mica de pluja de tant en tant, com boletaire he volgut fer una mica de recorregut pel bosc per veure si encra trobava uns quants bolets.
He omplert més de mig cistell! de llanegues blanques, llanegues negres, rovellons i fredolics.
Tot això sembla normal, treient que és inhabitual que en aquestes dades es trobin bolets en aquests boscos, aquest any és una exepció. 
El que m'ha estat curiòs, ha estat el comportament d'aquest ramat, no he pogut més que parar-me a fotografiar-lo.
Ja quan m'acostava a les ovelles he observat que m'estaven mirant, segons jo anava acostant-me es paraven i tot el remat a una no em treient els ulls de sobre i giraven els seus caps cap a mi.
No he pogut per més de pensar que devien creure que jo estava boja. Segur que pensaven, si les ovelles pensen: - què fa aquella dona en aquell dia fred, boiròs i plujòs passejant sense necessitat per aquets indrets tenint una casa amb calefacció on poder estar còmodament.
No he pogut per més que fer l'istantànea d'aquest ramat mirant-me fixa, i creure que realment el remat podia tenir raó.

fotografia i relat Imma Cauhé

diumenge, 16 de novembre del 2014

Pomell de roses

Pomells de roses vermelles

discretes dins el meu jardí.


Vermell de foc, vermell de sang


tot el goig del vostre destí.


Tanta bellesa i aroma


que ha nascut i ha de morir.




Nosaltres




Vull entendre el teu gest,
comprendre el teu mirar.
Et veig tant fràgil!
Tant delicada!
La meva vida t’és estranya,
la meva vida t’és indiferent.
Jo la veig tant clara!
Sembla tant evident!
Vius dins el teu univers,
vius en un món paral·lel
en un altre dimensió,
a la teva manera,
som humans, diferents, estranys
i ningú t’entén com jo.
La teva vida, la meva,
quina serà millor?



Novembre 2014 
a projecte  Agatha nov 2014