3 de desembre de 2019
Una nit com avui, fa ja sis anys, a aquesta hora del
vespre estaves asseguda al meu costat. Recordo
cada moment d’aquesta última nit amb tu com si fos ara mateix.
Tu estaves dormida, no sé si conscient, suposo que no, ja
que altres cops que estaves així quan despertaves deies:
-Encara estic
aquí? Pensava que ja havia marxat. També deies, -Si morir es això no m’importa.
Per això penso que no eres conscient de les persones que estàvem
al teu costat. La teva néta, el teu gendre, les dues cuidadores i jo.
T’ agafàvem la ma, t’ acaronàvem el rostre, et donàvem
petons (últimament en demanaves, tot i que mai la família ens en donàvem massa),
estàvem atens a les teves constants.
En un moment, vas tenir un moviment com de desmai, tot i
que estaves dormida, varem pensar que ja havies marxat, però vas tornar a
respirar, et vaig prendre la pressió que estava correcta, la temperatura
normal, les pulsacions també, diuen que unes hores abans de morir ens revifem
uns instants, i devia ser aquesta la senyal. El sucre alt, no podíem
controlar-lo, teníem esperances de poder-ho aconseguir, però la diabetis es
així, molts cops pot controlar-la i altres no i tu anteriorment havies tingut
moltes fases de descontrol.
Vas marxar sense fer soroll, discreta, vas poder viure el
teu centenari amb goig, feliç, dins un estat psíquic força bo per la teva edat
i un estat físic amb una mica de deficiència d’oïda, que és el que et molestava
més, no poder escoltar bé les preguntes que et feien o les explicacions que et
donaven. El poc moviment per traslladar-te després de tres trencades d’ossos de
fèmur, tíbia i maluc, es va solucionar amb cadira de rodes, i la dificultat respiratòria
amb oxigen.
Cada dia et tinc pressent, i la meva vida està dedicada
en que la teva obra segueixi viva. Estaries contenta, molts poemes s’han
musicat, més de 100. Alguns s’han traduït, segueixen fent –se obres amb poemes
teus, surten CD amb les teves cançons, segueixen els poemes als llibres d’escoles,
i a les xarxes, cosa que tu no entenies gaire, va plena de la teva obra.
Fins i tot la teva besnéta de 3 anys recita i canta els
teus poemes i et te pressent i et reconeix per les fotografies i l’escultura
que tinc a casa.
Imma Cauhé Raspall
artista: Mony
