dilluns, 17 de setembre de 2012

Incomoditat


Avui he recordat una situació molt curiosa.
Sembla mentida les persones quan ens trobem en un lloc o situació inesperada com reaccionem trobant-nos incòmodes.
Un dia viatjant vaig parar a una “Venta” per prendre un piscolabis, altres cops ja havia parat en aquell indret, però aquell cop va ser diferent, al entrar al local semblava que hagués entrat a un altre món. Hi havia una cinquantena de clients, uns a la barra uns altres asseguts a les taules, i altres anant i venint dels serveis. Res fora del normal a no ser que tots els clients eren nans.
Jo havia estat altres cops amb persones petites, com algunes d’elles volen ser anomenades i sempre havia estat una situació normal, n’hi havia una o dues i el resta d’estatura més alta, però aquell dia, trobar-me l’única persona, fora el cambrer, més alta de metre i mig va ser tot un xoc. Semblava que estava en un altre planeta, era tota una situació anormal, on em vaig sentir fora de lloc.
Al sortir, vaig veure que hi havia un autocar aparcat, deuria ser que tots viatjaven junts en ell.


dimecres, 12 de setembre de 2012

tardor


 S’apropa la tardor amb el que això comporta. Ha estat un estiu calorós i sec, per aquest motiu els pocs remats que queden per la zona han tingut poc pasturatge, ara hauran de fer la transhumància amb totes les despeses que això comporta, trasllat, lloguer de pastures, lloguer d’habitatge... molts cops augmentats per la compra de farratge, ja que en aquells llocs de destí alternatius, per passar  l’hivern també ha hagut sequera i no hi ha pastures en condicions.
Els pastors que encara fan la transhumància han de separar-se de la família o portar-la amb ells mig any a un lloc, mig any a un altre, sense festes ni vacances.
Nosaltres, també ens preparem per l’hivern, avui hem recollit llenya, ja sigui per l’estufa o per la barbacoa. És un pena trobar el bosc tan ple de branques seques i pins mors.