dilluns, 31 de desembre de 2012

Cap d'any 2013


Avui acaba un altre any, els anys van transcorrent un rere l’altre i no hi ha qui els pari. Per molt que es digui que tots són igual cadascun té les seves diferències i sobretot és que et vas fent més gran i saps que el passat  ja no tornarà, per això el que tens és el pressent i és el que has de viure, perquè el futur no saps que et guardarà ni quant de temps durarà.
Aquest any hem decidit tornar a viure un Nadal com feia temps no ho fèiem, a l’antiga casa dels sogres, davant la xemeneia, amb la olor de pi cremant-se  amb les temperatures sota zero de la nit que deixa gelada la gebre matutina. El deliciós sol que s’aixeca i t’acarona en els passejos que fas ben abrigat.
El poblet, quasi desert en aquests dies, et porta la pau, la tranquil·litat... Per ser feliç, sols fa falta viure els moments, viure cada petit moment, gaudir del que hi ha al teu voltant, sigui molt o poc, però sabent que estàs allí, que aquest moment és teu i sols teu, que és únic i irrepetible i per això has de viure’l amb tota intensitat.
Bons i feliços moments, cadascú els vostres durant el nou any 2013, no els deixeu passar de llarg, que ja no tornen.

dimarts, 11 de desembre de 2012

Un dia especial


Diumenge va ser un dia especial.

Ella mai havia celebrat l’aniversari, potser que ningú l'hagués felicitat, ni sabia del cert quants anys tenia. El document posava nascuda el 10 del  12 de 1971. Feia doncs 41 anys, ella deia que 42 o 43, li vam explicar que si la data era correcte era més jove del que es pensava .
La vam convidar a dinar, va arribar amb una planta d'obsequi,  a les postres li vàrem cantar el “per molts anys” tot presentant-li un pastís de xocolata amb dues espelmes representant l’edat que complia.
Sols per la cara d'il·lusió que feia va valdre la pena. Li brillaven els ulls. Va tallar el pastís i el va repartir, joiosa es guardà les espelmes i el tros que va sobrar se’l va endur com qui té un tresor.
Costa tant poc fer feliç a qui res no té.