dissabte, 25 de gener de 2014

Per què ara no cantem?

Ahir caminant pel carrer de casa vaig creuar-me amb dos treballadors estaven fent no sé ben bé què en un tros de vorera, un d’ells estava cantant! Quan temps feia que no veia una estampa com aquesta?.
Va venir-me a la memòria, que quan jo era petita, aquests acte era molt freqüent, anaves pel carrer i senties un jardiner al patí que fent la seva feina anava xiulant una tonada, seguies i escoltaves que una dona estava fregant els vidres cantant la cançó de moda, continuaves avançant i endevinaves qui havia rere la finestra d’aquell habitatge pel cant que arribava a la teva oïda, i no diguem al camp, on els pagesos donant voltes amb la mula tot i batent el blat anaven inventant-se lletres seguint el ritme.
Fa uns  cinquanta anys, la gent cantava fent les seves tasques rutinàries, les persones gaudien treballant. Eren felices, i ho demostraven, no tenien les angoixes d’ara, la feina era un motiu per ser feliç, no hi havia tanta gent deprimida i amb cara llarga.
Gracies, treballador,  per haver-me fet recordar aquestes vivències. Vaig està a punt de parar-me i contar-li el bon record que m’havia fet arribar a la ment amb el seu cant.

                                                                                                             
                                                 Imma
 25-01-2014

dimecres, 15 de gener de 2014

Fragancia



Poema que he fet per un treball del taller "escriure en català"