diumenge, 24 de febrer del 2013

Mirar enrera





Recordo el que ha passat,
estimo el que s’ha quedat enrera.
El sol ponet-se rera meu
em diu que no hi ha retorn,
que el dia se’n va per no tornar,
però la imàtge tant bonica,
recorda el que he viscut,
sempre estarà dins meu,
com un paisatge que veig pel retrovisor,
una imatge preciosa,
de tota la meva vida plena de llum.

dilluns, 11 de febrer del 2013

Centenari Joana Raspall



Fa dies no escric, estic imbuïda dins la preparació del centenari de la meva mare Joana Raspall, la veritat és que ella està molt contenta de veure que les persones llegeixen i agraeixen el que ella ha fet. Ella mai ha fet les coses per treure'n profit monetari, les classes que feia a casa o no les cobrava o era una quantitat tant simbòlica que no valia la pena, va fer classes gratuïtes a les escoles per que els mestres aprenguessin el català i poguessin fer-les ells més endavant.  Els llibres que ha publicat, ha estat per la il·lusió de veure’ls editats, més que pel que d’ells n’ha pogut treure.
L’obre de teatre infantil “El pou” va ser estrenada al Teatre Romea  com a premi, a més de l’edició, va representar-se en el Cicle de Teatre Cavall Fort varies temporades. Ella podia triar la companyia que podia portar-la al escenari  i va triar la Companyia Borràs de Sant Feliu de Llobregat, una companyia d’aficionats on ella també hi havia participat temps enrere, el director va ser Josep Anton Codina professor de l’escola de teatre de Barcelona.
Tant els diccionaris com els poemes per infants ha estat una manera de fer un servei a la llengua catalana.  Va tenir la mala sort que després de treballar més de deu anys en el diccionari de sinònims, quan no n’hi havia cap de editat, no trobava qui l’edités i quant per fi una editorial ho va fer, just van sortir dos diccionaris al mateix temps i en editorials de més envergadura i que varen ser més venuts que el d’ella.
El diccionari de locucions i frases fetes va tenir molta sortida en el moment de publicar-se però malauradament  no se sap perquè ja no es té en compte, potser perquè ja no està tant de moda utilitzar frases fetes a la parla.
En les poesies infantils, va passar que les editorials no volien publicar-les ja que deien que no tindrien sortida, o que no hi havia cap col·lecció en que es poguessin incloure. Sort que per fi, va haver-ne unes que varen apostar per editar-les, i van ser tant ben rebudes que en poc temps li van publicar forces.
Ara és més coneguda per les poesies infantils, però ella té com més seus els poemes més intimistes i d’adults, alguns d’ells publicats en els llibres: “Ales i camins”, i “Jardí Vivent”, a més dels Haikus i Tankes que ha publicat en els dos reculls: “Arpegis, Haikus” i “Instants, haikus i tankes”. I els llibres de contes “El cau de les heures” “El calaix del mig i el vell rellotge”  i la novel·la “ Diamants i culs de got” que han estat tret de vivències seves.