dilluns, 11 de febrer de 2013

Centenari Joana Raspall



Fa dies no escric, estic imbuïda dins la preparació del centenari de la meva mare Joana Raspall, la veritat és que ella està molt contenta de veure que les persones llegeixen i agraeixen el que ella ha fet. Ella mai ha fet les coses per treure'n profit monetari, les classes que feia a casa o no les cobrava o era una quantitat tant simbòlica que no valia la pena, va fer classes gratuïtes a les escoles per que els mestres aprenguessin el català i poguessin fer-les ells més endavant.  Els llibres que ha publicat, ha estat per la il·lusió de veure’ls editats, més que pel que d’ells n’ha pogut treure.
L’obre de teatre infantil “El pou” va ser estrenada al Teatre Romea  com a premi, a més de l’edició, va representar-se en el Cicle de Teatre Cavall Fort varies temporades. Ella podia triar la companyia que podia portar-la al escenari  i va triar la Companyia Borràs de Sant Feliu de Llobregat, una companyia d’aficionats on ella també hi havia participat temps enrere, el director va ser Josep Anton Codina professor de l’escola de teatre de Barcelona.
Tant els diccionaris com els poemes per infants ha estat una manera de fer un servei a la llengua catalana.  Va tenir la mala sort que després de treballar més de deu anys en el diccionari de sinònims, quan no n’hi havia cap de editat, no trobava qui l’edités i quant per fi una editorial ho va fer, just van sortir dos diccionaris al mateix temps i en editorials de més envergadura i que varen ser més venuts que el d’ella.
El diccionari de locucions i frases fetes va tenir molta sortida en el moment de publicar-se però malauradament  no se sap perquè ja no es té en compte, potser perquè ja no està tant de moda utilitzar frases fetes a la parla.
En les poesies infantils, va passar que les editorials no volien publicar-les ja que deien que no tindrien sortida, o que no hi havia cap col·lecció en que es poguessin incloure. Sort que per fi, va haver-ne unes que varen apostar per editar-les, i van ser tant ben rebudes que en poc temps li van publicar forces.
Ara és més coneguda per les poesies infantils, però ella té com més seus els poemes més intimistes i d’adults, alguns d’ells publicats en els llibres: “Ales i camins”, i “Jardí Vivent”, a més dels Haikus i Tankes que ha publicat en els dos reculls: “Arpegis, Haikus” i “Instants, haikus i tankes”. I els llibres de contes “El cau de les heures” “El calaix del mig i el vell rellotge”  i la novel·la “ Diamants i culs de got” que han estat tret de vivències seves.

3 comentaris:

  1. En la revista virtual, Lo Cantic, on jo col·laboro em van dir si volia fer alguna ressenya sobre la Joana, però veig que ara en fa molta gent i potser em repetiria...El que si que m'he anotat tota la seva obra, com la vas posar tu al bloc, perquè si que la gent l'etiqueta a la Joana només com a poetessa per infants...Quan jo treballava a la radio l'ajuntament de Sant Feliu li va fer un homentage i jo des de la radio m'hi vaig afegir( em sembla que la Joana tenia 80 anys), avui he escoltat el programa que tinc gravat i he pensat que potser seria interessant escriure'l. Tot i que és un treball una mica feixuc, escriure'l tot , penso que seria bonic...
    Molts petonets.

    ResponElimina
  2. he conegut la joana gràcies al blog tèrbol atzur de la júlia costa, fa dos dies, i m'ha emocionat molt. quina mare tens! encantadora.

    de moment només he arribat a llegir i a sentir-la recitant alguns dels poemes que ha escrit adreçant-se principalment als menuts, i m'encantaria llegir també alguns d'estos altres que comentes recollits en "ales i camins" o "el jardí vivent", o els contes, i la novel·la "diamants i culs de got". espero poder trobar-la en alguna llibreria...

    no sé com te dius tu, però gràcies per compartir esta mare tan bonica i entranyable que tens.

    ResponElimina
  3. gràcies per les orientacions que dónes per poder trobar els seus llibres, imma.

    ResponElimina