dissabte, 21 de març de 2020

Llençols apedeçats

En el temps que estem tot es tira i es compra nou, molts joves no saben que abans tot s’aprofitava.
Avui buscant llençols de cotó per fer mascaretes de les que demanen diferents centres i residències, he trobat un llençol de cotó que estava apedaçat.
Com els llençols es desgasten més del mig i les parts del cap i dels peus queden més noves, la manera d’aprofitar-lo era tallar-lo pel mig i cosir les vores del capçal amb la dels peus, deixant el que abans era al centre en el cap i els peus, cert que quedava una costura plana que si era al llençol de baix molestava una mica, es procurava que quedes mes aviat per les cames la costura perquè no fos a la meitat del cos, ja que sempre es notava,  així feia el seu servei. 
Si estava molt malmès a vegades de dos se’n feia un, o es feia un quadre de pedaç, o draps per treure la pols. 
No es podia tirar res!
He trobat doncs un d’aquests llençols aprofitats, aquí poso la fotografia, on es veu la costura plana.
Potser que els més joves de 60 anys no ho hagin vist mai.
I potser ara transformat amb mascaretes ajudi a salvar alguna vida.


dissabte, 7 de març de 2020

La màquina perfecte


No heu pensat mai el maquinisme tant complicat que és el nostre cos?
El difícil que és que tots els òrgans facin bé el que han de fer?
L’aparell digestiu, que tot vagi seguint el seu procés, que la sang vagi portant l’aliment a totes les cèl·lules, i reculli tot el que ja és inservible, que l’aparell excretor tregui tot el que ja no s’aprofita, que el cor marxi al seu ritme, que els ronyons, el fetge, el pàncrees, etc, etc funcionin tal i com han de fer-ho, que el cervell pugui enviar mitjançant les neurones totes les ordres de moviment, de pensament,... Que l’aparell reproductor sigui capaç de formar un altre ésser perfecte...
Quant tot això i més funciona al seu ritme, no ens en adonem, no li donem importància, i quant una petita cosa ens funciona malament ens queixem i ens cau el món a sobre.
Hem de donar gràcies quant tot ens va bé, no sabem la sort que tenim! Aprofitem quant el cos funciona i no ens dóna problemes.
La nostra màquina és una cosa perfecte i deu ser molt difícil que totes les peces vagin com han d’anar.


Imma Cauhé
29-01-2020


dissabte, 4 de gener de 2020

He tornat a nèixer


Agraeixo a quasi dos centenars de persones que han respost a aquest comentari a face , quan una es veu recordat per tantes persones, es tot un plaer. 

Avui últim xute químio inyectada, falta una setmana pastilles. Tumor tret, 2020 un any nou i ple de vida. Reneixo de nou. He estat una dona de sort. Gràcies a la providència, i a Déu que m'han donat suficients indicis per trovar-lo a temps.
Agraeixo al cirugià i als doctors i doctores que han estat clau per la meva curació. A totes les meves amistats que han estat fent-me costat, i sobre tot a la família que m'han cuidat i mimat.
.......
Hoy último dia de chute inyectado, falta una semana de pastillas. Tumor extraído. 2020 un año nuevo y lleno de vida. Renazco. he sido una mujer con suerte. Gracias a la providéncia y a Dios que me han dado suficientes indicios para encontrarlo a tiempo.
Agradezco a mi cirujano i doctores que fueron clave para mi curación.A todas mis amistades que me han estado dando fuerzas y sobretodo a mi familia que me han cuidado y mimado.
foto de Imma Cauhe.



dissabte, 28 de desembre de 2019

Nadal 2019, conversa besnéts


Reunió descendents de Joana Raspall.
Cada Nadal ens reunim la família, aquest any més de 30. Entre ells unes besnétes de la Joana que tenien la important conversa de qui era la besnéta de debó.
-          La Joana es la meva besàvia deia la de 6 anys.
-          I la meva besavia també deia la de tres i mig.
-          No pot ser, responia la de sis, si es la meva no pot ser la teva.
-          Doncs ella es la meva besàvia.
-          La de sis- ho preguntaré al pare i veuràs com es la meva.
Desprès de preguntar al pare i que aquest els dones l'explicació. Salta la de tres anys i mig i diu:
-          Es clar es besàvia de tots perquè som cosins.

                                 foto: Ernest Cauhé



dimarts, 3 de desembre de 2019

6è aniversari mor Joana Raspall

3 de desembre de 2019


Una nit com avui, fa ja sis anys, a aquesta hora del vespre estaves  asseguda al meu costat. Recordo cada moment d’aquesta última nit amb tu com si fos ara mateix.
Tu estaves dormida, no sé si conscient, suposo que no, ja que altres cops que estaves així quan despertaves deies:
 -Encara estic aquí? Pensava que ja havia marxat. També deies, -Si morir es això no m’importa.
Per això penso que no eres conscient de les persones que estàvem al teu costat. La teva néta, el teu gendre, les dues cuidadores i jo.
T’ agafàvem la ma, t’ acaronàvem el rostre, et donàvem petons (últimament en demanaves, tot i que mai la família ens en donàvem massa), estàvem atens a les teves constants.
En un moment, vas tenir un moviment com de desmai, tot i que estaves dormida, varem pensar que ja havies marxat, però vas tornar a respirar, et vaig prendre la pressió que estava correcta, la temperatura normal, les pulsacions també, diuen que unes hores abans de morir ens revifem uns instants, i devia ser aquesta la senyal. El sucre alt, no podíem controlar-lo, teníem esperances de poder-ho aconseguir, però la diabetis es així, molts cops pot controlar-la i altres no i tu anteriorment havies tingut moltes fases de descontrol.
Vas marxar sense fer soroll, discreta, vas poder viure el teu centenari amb goig, feliç, dins un estat psíquic força bo per la teva edat i un estat físic amb una mica de deficiència d’oïda, que és el que et molestava més, no poder escoltar bé les preguntes que et feien o les explicacions que et donaven. El poc moviment per traslladar-te després de tres trencades d’ossos de fèmur, tíbia i maluc, es va solucionar amb cadira de rodes, i la dificultat respiratòria amb oxigen.
Cada dia et tinc pressent, i la meva vida està dedicada en que la teva obra segueixi viva. Estaries contenta, molts poemes s’han musicat, més de 100. Alguns s’han traduït, segueixen fent –se obres amb poemes teus, surten CD amb les teves cançons, segueixen els poemes als llibres d’escoles, i a les xarxes, cosa que tu no entenies gaire, va plena de la teva obra.
Fins i tot la teva besnéta de 3 anys recita i canta els teus poemes i et te pressent i et reconeix per les fotografies i l’escultura que tinc a casa.

Imma Cauhé Raspall


artista: Mony

dilluns, 11 de novembre de 2019

Continua la lluita


Estic passant els moments difícils de la químio, però ja porto dos terceres parts del tractament, no se quines seqüeles em quedaran, segur que alguna quedarà, però el que importa es vèncer aquesta malaltia que cada cop sofrim més persones.
He tret de positiu que moltes persones, amigues, conegudes, familiars, s’han preocupat per mi, em sento estimada, i això es el que em dóna més força.
Gracies a tots els que penseu amb mi.

diumenge, 1 de setembre de 2019

Segueixo aquí.


Estic viva! No temo la mort, sé que ha de venir, que cada cop està més a prop. De tant en tant la vida t’ho recorda, i fa que visquis amb més intensitat. Que gaudeixis del que tens, del que et rodeja. Que no perdis el temps amb venalitats.
Farà aviat cinc mesos, que un tumor em varen detectar. En cap cas vaig defallir, ni sabent què estava al pàncrees, per contra vaig animar-me a viure amb intensitat. Si queda poc temps, s’ha de viure,i s’ha de viure en qualitat.
He tingut sort, he arribat a temps,  s’ha pogut operar, sembla que ha quedat net, la vida torna a ressorgir. Ara tractament de químio per assegurar-se que alguna cèl·lula no torni pel mal camí.
Farà cinc mesos, dos intervencions i un terç de tractament. Endavant! Estic viva. Què més puc dir?
Setembre 2019