Molts i pocs 45, és tota una vida que fa que
el meu pare ja no estigui aquí, no en falten gaires perquè jo tingui els 77 que
ell tenia quant ens va deixar.
Tot i el temps que ha passat, el tinc
pressent, sobretot els últims moments, aquests 9 dies que per la mort de Franco
ens varen donar de festa i vaig poder dedicar-me a cuidar-me d’ell i treure
així a la meva mare una mica de feina.
1975 va ser un any per a mi de canvi radical,
per un costat vaig perdre al meu pare, i per altre vaig conèixer el que fins
avui és el meu company de vida. El pare dels meus fills, l’home que ha sabut
donar-me amor, alegria, companyia...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada