En el temps que estem tot es tira i es compra
nou, molts joves no saben que abans tot s’aprofitava.
Avui buscant llençols de cotó per fer
mascaretes de les que demanen diferents centres i residències, he trobat un
llençol de cotó que estava apedaçat.
Com els llençols es desgasten més del mig i
les parts del cap i dels peus queden més noves, la manera d’aprofitar-lo era
tallar-lo pel mig i cosir les vores del capçal amb la dels peus, deixant el que
abans era al centre en el cap i els peus, cert que quedava una costura plana que
si era al llençol de baix molestava una mica, es procurava que quedes mes aviat
per les cames la costura perquè no fos a la meitat del cos, ja que sempre es
notava, així feia el seu servei.
Si estava molt malmès a vegades de dos se’n feia un, o es feia un quadre de pedaç, o draps per treure la pols.
No es podia tirar res!
Si estava molt malmès a vegades de dos se’n feia un, o es feia un quadre de pedaç, o draps per treure la pols.
No es podia tirar res!
He trobat doncs un d’aquests llençols
aprofitats, aquí poso la fotografia, on es veu la costura plana.
Potser que els més joves de 60 anys no ho
hagin vist mai.
I potser ara transformat amb mascaretes ajudi a salvar alguna vida.
I potser ara transformat amb mascaretes ajudi a salvar alguna vida.
