No heu pensat mai el maquinisme tant complicat
que és el nostre cos?
El difícil que és que tots els òrgans facin bé
el que han de fer?
L’aparell digestiu, que tot vagi seguint el
seu procés, que la sang vagi portant l’aliment a totes les cèl·lules, i reculli
tot el que ja és inservible, que l’aparell excretor tregui tot el que ja no
s’aprofita, que el cor marxi al seu ritme, que els ronyons, el fetge, el
pàncrees, etc, etc funcionin tal i com han de fer-ho, que el cervell pugui
enviar mitjançant les neurones totes les ordres de moviment, de pensament,...
Que l’aparell reproductor sigui capaç de formar un altre ésser perfecte...
Quant tot això i més funciona al seu ritme, no
ens en adonem, no li donem importància, i quant una petita cosa ens funciona
malament ens queixem i ens cau el món a sobre.
Hem de donar gràcies quant tot ens va bé, no sabem la
sort que tenim! Aprofitem quant el cos funciona i no ens dóna problemes.
La nostra màquina és una cosa perfecte i deu
ser molt difícil que totes les peces vagin com han d’anar.
Imma Cauhé
29-01-2020
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada