diumenge, 19 de novembre del 2017

La glicina i el xiprer



Mirant al jardí, veig que la glicina està enredant-se amb el xiprer. 

Les branques van enredant-se en el gran arbre en que s’ha convertit el xiprer, tindrà uns deu metres d’altura, i la glicina no vol ser menys, ja s’ha enfilat fins uns set metres i no es quedarà aquí.

Dansen junts dia a dia al compàs del vent. Semblen un, però els pots diferenciar pel seu fullatge.

Les plantes com els homes, volen sobresortir de tot el que hi ha al costat, volen lliurar-se de tot el que els fa ombra, volen sentir-se més grans i poderosos que els que l'envolten, encara que s'hagin d'arrapar fortament uns als altres.

Esperem que les ànsies d’un i l’altra a arribar més amunt no faci que les arrels es debilitin i es podreixin i els dos caiguin arrasant a tot el jardí que els envolta.

19-11-2017

1 comentari:

  1. I no pensem que com més amunt pugem , més forta serà la patacada si caiem de cop!!!
    Bon vespre.

    ResponElimina