Un segon

Era una nina, una nena preciosa. Aquella tarda estava molt trista, estava morta de fred i no entenia perquè la seva mare no havia anat a buscar-la. Es veia sola, abandonada, no sabia que fer, per fi una veïna va anar a cercar-la i amb tota la delicadesa que va poder la va agafar i se la va endur cap a casa seva.

-On està la mare? - Preguntava entre sospirs.

No sabia que contestar-li, ni sabia que faria amb la nena quan arribés a casa.

Com explicar a una nena de sis anys que la mare ja no hi és? Què fer amb una nena de sis anys que no tenia més parents que la seva mare? Podria quedar-se-la, havia de donar-la als Serveis Socials perquè la duguessin amb persones i llocs desconeguts?

Què seria d’aquella preciosa nena que sense saber com se li havia truncat la vida.

Un segon, pot ser tant decisiu! Si per arribar a l’hora de recollir a la seva filla a l’escola, ella no hagués entravessat la cruïlla tant ràpid, sense mirar, aquell cotxe no l’hauria colpejat i ara estarien juntes.

Imma