Era una nina, una
nena preciosa. Aquella tarda estava molt trista, estava morta de fred i no
entenia perquè la seva mare no havia anat a buscar-la. Es veia sola,
abandonada, no sabia que fer, per fi una veïna va anar a cercar-la i amb tota
la delicadesa que va poder la va agafar i se la va endur cap a casa seva.
-On està la mare?
- Preguntava entre sospirs.
No sabia que
contestar-li, ni sabia que faria amb la nena quan arribés a casa.
Com explicar a
una nena de sis anys que la mare ja no hi és? Què fer amb una nena de sis anys
que no tenia més parents que la seva mare? Podria quedar-se-la, havia de
donar-la als Serveis Socials perquè la duguessin amb persones i llocs
desconeguts?
Què seria d’aquella
preciosa nena que sense saber com se li havia truncat la vida.
Un segon, pot ser
tant decisiu! Si per arribar a l’hora de recollir a la seva filla a l’escola, ella
no hagués entravessat la cruïlla tant ràpid, sense mirar, aquell cotxe no l’hauria
colpejat i ara estarien juntes.
Imma
Una història molt trista, és clar que en un segon ens pot canviar la vida...
ResponEliminaBon vespre, Imma.