Diumenge va ser un dia especial.
Ella mai havia celebrat l’aniversari, potser que ningú l'hagués felicitat, ni sabia del
cert quants anys tenia. El document posava nascuda el 10 del 12 de 1971. Feia doncs 41 anys, ella deia que
42 o 43, li vam explicar que si la data era correcte era més jove del que es
pensava .
La vam convidar a dinar, va arribar amb una
planta d'obsequi, a les postres li vàrem
cantar el “per molts anys” tot presentant-li un pastís de xocolata amb dues
espelmes representant l’edat que complia.
Sols per la cara d'il·lusió que feia va valdre
la pena. Li brillaven els ulls. Va tallar el pastís i el va repartir, joiosa es
guardà les espelmes i el tros que va sobrar se’l va endur com qui té un tresor.
Costa tant poc fer feliç a qui res no té.
La mateixa edat que jo. I no ho havia celebrat mai?
ResponEliminaJa veus, hi ha persones que no han tingut la sort de poder tenir aquestes petites alegries.
ResponElimina