Fa pensar, la imatge i el poema. Obrim les portes en ple precipici.
Sempre he pensat qui pot fer-se una casa aquí, havent llocs al voltant que no donen al precipici.
És que aquí tenen més encant Imma, no hi ha res que els tapi el paisatge...Des d'aquestes finestres sembla que venen ganes d'emprendre volada( com si fossin nius d'àligues)...Petons.
Fa pensar, la imatge i el poema. Obrim les portes en ple precipici.
ResponEliminaSempre he pensat qui pot fer-se una casa aquí, havent llocs al voltant que no donen al precipici.
ResponEliminaÉs que aquí tenen més encant Imma, no hi ha res que els tapi el paisatge...Des d'aquestes finestres sembla que venen ganes d'emprendre volada( com si fossin nius d'àligues)...
ResponEliminaPetons.