dijous, 9 d’agost de 2012

Cases, llars


Cases penjades
roques vermelles,
altura incerta
la balconada.

Vides privades
il·lusions plenes
portes obertes
a l’esperança.

Imma Cauhé

foto i poesia

3 comentaris:

  1. Fa pensar, la imatge i el poema. Obrim les portes en ple precipici.

    ResponElimina
  2. Sempre he pensat qui pot fer-se una casa aquí, havent llocs al voltant que no donen al precipici.

    ResponElimina
  3. És que aquí tenen més encant Imma, no hi ha res que els tapi el paisatge...Des d'aquestes finestres sembla que venen ganes d'emprendre volada( com si fossin nius d'àligues)...
    Petons.

    ResponElimina