Ahir amb els teus
ulls plorosos repeties: -No em deixis sola.
Tenies por, deies
- Això s’acaba.
M’agafaves la mà,
dient t’estimo tot fent un gran esforç, ja que mai abans expressaves aquests sentiments.
La vellesa és
ingrata no és justa, quant tot ja és assolit i estàs al cim de la vida, quant
arriba l’hora del descans, el que se sent és impotència, no pots fer res per
fugir de l’últim destí, et vas observant i et veus envellir, veus que et vas
deteriorant, que ja per molt que quedi queda poc, i que per poc que quedi queda
massa.
Què més dona un
dia més o un dia menys, que manca fer?
La vida és curta
i és llarga, sabem que estem de pas, sempre es curt pel que vivim però pot ser massa
llarga quant et trobes que ja no tens futur que per l’edat que tens i les
forces que et queden aquí ja no hi ha res a fer, ja no et queda cap esperança.
És dur viure en
el moment que sols queda contemplar-se envellir.
Imma, acabes de tocar un tema molt dur...Tothom volt viure molts anys, però per altra banda ens fa por envellir...Seria meravellós poder-ho fer sense perdre facultats, però això es dóna en molt pocs casos...Recordo que el pare , al cel sia, solia dir :"i que hi faig jo ara aquí"...l'ideal és saber fer-ho amb dignitat i sobretot, sense patiments.
ResponEliminaPetons.
La meva mare esta en aquesta situació, diu que aqui ja no hi fa res, però en altres moments diu que encara que sigui gran no es vol morir. Es un dilema, i et fa pensar.
ResponEliminaVerbalitzar que tot s'acaba forma part de la normalitat de la vida.
ResponEliminaImma penso que tothom hi firmaria a tenir una vellesa, tan bella com la mare Joana...
ResponEliminaPetons a les dues.
Sobre aquest tema parla La inundació d'Olga Xirinacs, un dels pocs llibres que m'he pogut acabar darrerement.
ResponElimina