Tómbola

El meu germà, de petit era molt emprenedor, durant una temporada organitzava una tómbola per els seus amics. Tenia tot guardat en una caixa de sabates, feia números per vendre i numerava els regals, moltes butlletes es quedaven sense premi.

Els premis eren, caramels, una pastilla de pega dolça, un xiclet, un cromo, ... i coses així.  El més curiós és que els amics venien amb un o dos cèntims tots animats a comprar números per si els tocava, fins i tot alguna vegada eren ells mateixos els que proveïen d’objectes a rifar.

Santa innocència.  Per jugar, sense tantes joguines com ara s’inventaven aquestes coses.