A les nenes i noies dels anys 50-60, els
agradava anar pentinades amb trenes, cues, cues de cavall ( es deia quant la
cua es feia a la coroneta), monyos... i per encara anar més elegants i guapes
adornaven aquests pentinats amb llaços i diademes o cintes, aquests eren de
colors diferents que es combinaven depenent dels vestits, bruses, sabates que
es portessin.
Sembla que actualment les trenes i monyos han
passat a la història, i els llaços encara més.
Les trenes tenien moltes combinacions, una
rere la nuca, una dalt del cap i agafada després amb la que començava al
clatell, ratlla a l mig i dues cues, dues dalt del cap i agafades cadascuna amb
una altre a baix, o les dues agafades a baix amb una. o una a la coroneta agafada
amb una a la nuca o repartida amb dues, i múltiples combinacions amb trenes i
cues.
Encara més, es podien combinar formant monyos
a diferents llocs del cap i combinant-los amb cabells solts.
A mi m'encantava pentinar-me jo sola, a partir de vuit o nou anys i totes aquestes variacions de trenes(també portàvem una trena al costat), cues, monyos(les dues rodes sobre les orelles)...les havia lluït. També presumia amb llaços i diademes...No em negaràs que feiem molt de goig!!!
ResponEliminaBon cap de setmana.
Que contentes quan la cua era llarga, jajaja, t'hi has fixat que ara practicament les nenes i menys les noies porten trena?
ResponElimina