La persona més jovial

Avui he tornat a trobar-me amb la persona més jovial, satisfeta i alegra que he conegut mai.

És una persona senzilla, agradable, servicial, orgullós de la família que ha format i dels estudis que ha pogut donar als seus fills.

Treballava de taxista, la seva professió es va veure truncada quant va sofrir un atac de cor i li varen prohibir seguir exercint-la, lluny de deprimir-se i desesperar-se pensant que tenia prop de cinquanta anys, dona, quatre fills, i a més el pare amb Alzheimer, va afrontar la vida amb esperança i decisió.  

Va cercar feina com fos i on fos, va canviar-se  de població i , va trobar una substitució de conserge, aAixí el vaig conèixer jo, era amable, cordial, complaent, sols havies d’indicar-li una feina a fer, que ja estava feta i com hi ha mon que es dedicava a les tasques amb més ganes que ningú. Ha anat canviant de llocs de treball, avui està de guarda- mantenidor del mercat.

El què més m’agrada d’ell, és la serenitat, la felicitat que irràdia i sobretot l’orgull que té quant parla dels seus quatre fills, del net i del nou que està a punt de néixer. Quant avui l’he trobat, m’ha presentat a la seva filla embarassada de vuit mesos, ens ha presentat amb tanta satisfacció que el seu rostre s’ha il·luminat. No he pogut més que dir-li a la noia que tenia un pare ple de joia i orgull per tenir uns fills com ells. Ha assentit amb el cap i m’ha donat la impressió que ella sentia el mateix vers el seu pare.