Quan jo era
petita, al passejar pel carrer anaves escoltant a les dones del veïnat que
cantaven mentre feien dissabte, ja amb l’escombra o el drap de pols a la mà
anaven taral·lejant les cançons de moda o les de tota la vida, algunes vegades
acompanyant la que s’escoltava per la ràdio. Aquestes veus es van anar apagant
a mida que les cases es varen convertir en pisos i les escombres en aspiradors.
Quant feia bon
temps, a la tarda el carrer s’omplia de veïnes cada una amb la seva cadira i assegudes
al portal acompanyades de la labor del ganxet, la mitja o la roba per repassar,
feien petar la xerrada tot i prenent la fresca. Al perdre’s aquests costums i créixer
els edificis en vertical, s’ha anat perdent el concepte de veïnat.
Fotografia treta
de: http://www.cillerosnimasnimenos.com/2010_09_01_archive.html
Imma, diguem despistada, saps que no m'havia adonat que tenies més blogs? ve, sabia el del meu hort i prou i ara, al buscar el del teu home, he trobat els altres...i aquest post m'ha fet molta gràcia, perquè recordo molt bé això que dius que la gent cantava...i et puc dir que jo continuo cantant mentre rento els plats i , sobretot, quan estenc la roba!!! De vegades algun veí diu que em sent de tant en tant. És una de les coses que trobo a faltar d'abans.
ResponEliminaHe llegit les cançons i nosaltres dèiem: la catxutxa et queia, la catxutxa et cau...les altres les sabia igual que estan escrites.
Petons,
M. Roser
Dec ser vella, perquè m'ha donat per recordar coses de quant era nena.
ResponEliminaÉs normal que no et fixessis, es miren tant blogs al cap del dia que a una ja li fa voltes el cap, jajaja.
Ojalà jo sabes cantar.
Molt interesants els teus blocs, Imma. Jo recordo molt bé tot el que ens expliques de quan eres menuda :). I m'ha anat molt bé fer un repàs per les cançons publicades. Ei ! jo no en sé gens de cantar...mira si ho faig malament i ho feia, que recordo al pare diem-me: Rosa Mari no cantis que plaurà hahaha !!!. Continua fent-nos gaudir de les teves esplèndides publicacions :). TONS
ResponElimina