Fa molts i molts anys que
els santfeliuencs estem reclamant el soterrament de les vies de la RENFE. A
Molins de Rei ja fa molts anys que les van soterrar, en aquell pas a nivell va
morir, entre altres, un company de tren de quan jo era estudiant i l’agafàvem
cada dia. En el pas de Sant Feliu
moren cada any varies persones, es veritat que hi ha barreres i les persones
passem quan estan baixades, però es que ho estant quasi bé sempre, potser
s'obren 5 minuts cada mitja hora més o menys, no ho he cronometrat, però si passen
trens cada quart en una direcció i l'altre, alguns amb diferencia d'uns
4 minuts, i tenim en compte que es baixen les barreres quasi quan el tren surt
de Sant Joan i quan surt de Molins, no queda massa marge. I la veritat,
qualsevol puja i baixa les escales!
L'altre dia vaig viure un
episodi que podia haver acabat malament, per sort no va ser així. Un noi
despistat va creuar quant el tren estava sortint de l'estació, el tren va xiular,
i ell, en comptes de parar o retrocedir, ja que estava a la via que no
circulava el comboi, va posar-se a córrer per creuar la via. El tren va frenar,
però va sobrepassar tot un vagó de l’alçada que estava el noi abans de parar. El xicot, bategant-li el cor
a mil, es va parar al meu costat i va dir: - No m'hi havia fixa't. -Has tornat a néixer, - li
vaig dir jo - ja pots anar més en compte des d'ara, has tingut molta sort. Tothom ja ho donem per fet
que hem de passar amb les barreres baixades i molts cops no tenim la precaució d’assegurar-nos
de mirar un costat i l'altre, i si hi ha un tren a la vista no traspassar.
Perquè ens fan
anar com ninots? Tota la vida hem menjat carn em begut llet, i altres.
A qui interessa
ara dir que provoca càncer i que és dolent?
Al llarg de la
vida hem vist que segons interessa un sector o l’altra es fa propaganda de què
és lo bo i què és lo dolent.
No serà que el
que és dolent, és tots els productes que posen, conservants i altres que no pas
la carn. O el que els infiltren als animals perquè engreixin i tinguin més pes.
Primer van dir
que el porc era dolent, ara diuen que és bo i que és carn blanca.
La llet que ara
trobem a la tenda ja no és llet, li han tret la nata, la grassa, la lactosa,
què queda de la llet, aquella que quan era petita sortia de la mamella de la
mare la feies bullir i sortia un dit de nata, i que si tenia més de dos dies es
feia malbé. Què hi posen, o treuen, ara per que duri mesos? I el que és pitjor
hi hagi tanta gent que els faci mal.
Quan a les
verdures i als animals no se’ls donava altre cosa que coses naturals, i que les
aigües de regar eren clares i podien viure-hi peixos, no passava res d’això.
Hem de menjar
del que hi ha i variat, com més variat menys possibilitat hi haurà de que ens
intoxiquem d’una o l’altre cosa.
El secret està en que cuidem el
medi ambient i no enverinem el que queda de natural.
Per un altre costat, en un pis meravellós de més de 100 metres quadrats, viuen una
colla de gats que es lloguen a 10 € l’hora per que els acariciïs o
juguis amb ells, previ rentada de mans. El primer Café de Gats es va obrí a Osaka en el 2004 i a l'actualidat existeixen 39 sols a Tokio On hem arribat? I es veu que s'està extenen per tot el món com es pot veure:
Vaig
viure-hi uns anys a Bellvitge, ciutat dormitori llavors, començava a
prendre identitat, un temps més tard el vaig recorre i havia cambiat molt i ara no el reconeixeria
com el lloc que va ser part de la meva vida durant uns anys de juventud.
Crònica
visual d'un barri. Bellvitge fa 50 anys. Per commemorar-los passegem
per la seva peculiar arquitectura i ens creuem amb la seva gent. Veieu
el vídeo sencer a www.horiginals.cat
Després d'escrutats els vots d'eleccions pel Parlament, escoltant i mirant els mitjans de comunicació de diverses ideologies, torno a constatar que "Tot no és blanc o negre".
Lo just és mirar vots, no escons, ja que 1 persona és 1 vot, i els escons és un recompte no representatiu directa del pensar de la població.
Els números canten, la veritat és que el recompta de vots, és el que és:
No arriben al 50% ( 47.74%) els vots de persones que veuen clara la independència, però, tampoc arriben al 50% ( 33.18%) els que estan en contra, i els partits que tampoc es decidien, que s'han quedat "a veure que passa" i no s'han decantat ni per una cosa ni l'altre, tampoc arriben a un 50% (11.45%aproximadament +0.53%+blanc i 0,34%nuls) abstencions (22'56%) .
Què vol el poble Català?
Personalment dedueixo:
Vol viure en pau, amb les necessitats cobertes, en llibertat per dir, fer i viure, però amb diversitat de pensament.
No vol tenir una idea única, vol conviure, sempre ha conviscut amb gent diversa de pensaments diversos.
Els Catalans és gent del món, no d'un partit, no d'una idea.
Volen conservar la llengua, l'identitat com a poble, però també estar dins aquest món divers i cada cop més barrejat de races, cultures, religions, etc.
Vol que les polítiques i els partits polítics treballin per una vida millor dels ciutadans, sense corrupció, amb feina per a tots, que els impostos recaiguin sobre el benestar de tots i no d'uns quants. que no hi hagi manipulació i els mitjans de comunicació estiguin oberts a totes les idees, no sols a la que el partit que té el poder desitja.
No volen deixar que el manipulin amb versions unilaterals que porten alguns partits que hi volen treure benefici per ells i no per la població.
foto: www.elperiodico.cat
