diumenge, 4 de novembre de 2012


Cau la pluja lentament, caminant pel carrer amb el paraigües obert vaig sentint en crepitar de l'aigua sobre ell, semblen espurnes d'una foguera, esquitxos en els peus... Els carrers estan buits, sols un veí surt a buscar llenya per avivà la calda de l’estufa, dos gossos corren carrer amunt.
Sola sota la pluja, passejo en un silenci que sols ella trenca.
Quina pau!

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada