Tradició de la mona

Avui he anat a comprar la tradicional mona. Jo tota la vida havia vist que la Mona al menys a Barcelona i voltants, era un pastis de pa de pessic amb mantega, o crema, adornada amb xocolata o fruits confitats., i per adornar-lo es posava un ou de xocolata, uns pollets i unes plomes de colors.

Fins que no vaig viatjar a Valencia i a l’Aragó, no vaig conèixer les mones de brioix amb ou.

Quant vaig viatjar a Suïssa, vaig conèixer la tradició de pintar ous durs de colors que pintaven i repartien unes persones, vestides de conill, en els grans magatzems al vianants que passaven per la seva porta. I em varen explicar que la tradició era amagar-los en el parc o jardí perquè la canalla els busques.brioix amb un ou. Que per cert em van sorprendre quan van dir-me que allò era la mona, ja que m’esperava la que jo coneixia de tota la vida que és la que he descrit primer.

Avui la dependenta m’ha dit que la tradicional de debò era la de brioix amb l’ou. Jo li he dit que no, que era la de pa de pessic amb mantega o crema.

Qui té raó? Segons la Viquipedia la mona que jo crec com tradicional és una evolució del segle XIX, on els ous durs es transformaren en ous de xocolata o altres figuretes, sent l’altra més ancestral, més senzilla i és la que s’ha continuat fent a la manera antiga. És norm

al que fos així, ja que normalment abans es feien els dolços a casa i eren amb receptes més senzilles.

Així doncs, jo no tinc raó, però jo defenia la mona de tota la meva vida, la que el meu padrí cada any em regalava el dilluns de pasqua, no n’havia conegut altre.