Últimes nevades

S’ha retardat la primavera, avui 29 d’abril, a l’alba veia les muntanyes i els teulats de les cases amb un suau mantell blanc, uns flocs de neu estaven caient delicadament sobre les meves floretes del jardí començades a rebrotar. Després aquesta capa blanca ha anat desapareixent, tímidament, a estones el sol sortia vergonyós i altre cop els núvols insistents miraven d’amagar-lo, ha quedat un dia gris però amb una temperatura agradable. Benvinguda l’aigua, ja que els camps l’agrairan després de tant llarga sequera d’aquest hivern, espero veure aviat el camp amb aquesta herba tant verda  tota repleta de petitíssimes floretes de tots colors.

No a la gana, fotorelat

Un altre fotorelat que he pensat tenia un sentit
.http://relatscurts.tmb.cat/ca/relat/fotorelat/1800

No a la gana

Caramelles

Consistori de l'Ajuntament de Sant Feliu de LLobregat

Cor de caremelles de l'esplai Sant Llorenç

Ahir van tornar a cantar les caramelles, a la meva ciutat encara segueix aquesta tradició, però no canten el dia de Pasqua, ja que la gent està de vacances, ho fan el diumenge següent.
Hi ha tres cors, El cor de l’Ateneu, el cor del Coro, i el cor de l’esplai Sant Llorenç.
No sabem fins quant seguirà aquesta tradició, de moment segueix tal i com era, passant pels carrers, trucant els timbres del veïnat i cantant als vianants que estiguin allí en aquest mo-ment, després passen la cistella i amb els diners que hagin recollit faran un dinar o un aperitiu, o un viatge, segons els arribi.
A la una, canten davant l’Ajuntament, on gran part del Consistori gaudeixen de les cançons entonades.

Entrega

Presentat al concurs de fotorelats on podeu entrar per votar-lo:
http://relatscurts.tmb.cat/ca/relat/fotorelat/753

Mi compra en Biarritz

Participo en una pàgina literària online, en la que donen un tema per escriure un microrelat sobre ell, no ha de passar de 100 paraules i és en castellà.
Aquí poso un dels que vaig publicar i l’anècdota és verídica.


Mi compra en Biarritz

Mi compra más inesperada.
El muchacho que me llevo en coche a Biarritz, se puso el bañador y al tenerlo mojado y querer vestirse, me dijo que llevaba los calzoncillos de papel y los había tirado al ponerse el bañador, ahora no tenía otros para vestirse, me pidió que fuera a comprar-le unos calzoncillos.
Buscar una tienda fue una odisea, pero más aun saber la talla y pedir el artículo en francés,parece que acerté.

Tradició de la mona

Avui he anat a comprar la tradicional mona. Jo tota la vida havia vist que la Mona al menys a Barcelona i voltants, era un pastis de pa de pessic amb mantega, o crema, adornada amb xocolata o fruits confitats., i per adornar-lo es posava un ou de xocolata, uns pollets i unes plomes de colors.

Fins que no vaig viatjar a Valencia i a l’Aragó, no vaig conèixer les mones de brioix amb ou.

Quant vaig viatjar a Suïssa, vaig conèixer la tradició de pintar ous durs de colors que pintaven i repartien unes persones, vestides de conill, en els grans magatzems al vianants que passaven per la seva porta. I em varen explicar que la tradició era amagar-los en el parc o jardí perquè la canalla els busques.brioix amb un ou. Que per cert em van sorprendre quan van dir-me que allò era la mona, ja que m’esperava la que jo coneixia de tota la vida que és la que he descrit primer.

Avui la dependenta m’ha dit que la tradicional de debò era la de brioix amb l’ou. Jo li he dit que no, que era la de pa de pessic amb mantega o crema.

Qui té raó? Segons la Viquipedia la mona que jo crec com tradicional és una evolució del segle XIX, on els ous durs es transformaren en ous de xocolata o altres figuretes, sent l’altra més ancestral, més senzilla i és la que s’ha continuat fent a la manera antiga. És norm

al que fos així, ja que normalment abans es feien els dolços a casa i eren amb receptes més senzilles.

Així doncs, jo no tinc raó, però jo defenia la mona de tota la meva vida, la que el meu padrí cada any em regalava el dilluns de pasqua, no n’havia conegut altre.