
Estrellas que brillan
en la noche africana,
blanca luna que alumbra
la oscuridad del alma.
Imma 8-8-1976
Poema hecho en Argelia, en un viaje que hicimos un grupo de amigos.
en la noche africana,
blanca luna que alumbra
la oscuridad del alma.
Imma 8-8-1976
Poema hecho en Argelia, en un viaje que hicimos un grupo de amigos.
Al forn em vaig trobar els pares d’una exalumna. Cada vegada que ens veiem, la mare em recorda l’anècdota:
La nena va venir als quatre anys a l’escola, una de les sortides que vàrem fer aquell curs va ser al Zoo
El dia , a la classe, després de repassar tots els animals que havíem vist i parlar de les seves característiques, els vaig dir que dibuixessin l’animal que més els havia agradat.
Aquesta alumna, em va presentar el seu treball.
A la part baixa de la fulla, a penes es distingien tres puntets negres, vaig dir-li que havia de dibuixar algun animal que hagués vist al Zoo, i em contestà convençuda: Ja està, estan aquí, tot i ensenyant-me els puntets. I li pregunto, quins animals has dibuixat? I contesta les formigues.
A la reunió amb els seus pares els hi vaig comentar el fet, jo no sabia si era que ella no pensava veure formigues en el zoo i al veure-les allí entre animals exòtics la va impressionar.
La seva mare té encara després de 26 anys la teoria que com no li agradava dibuixar , va fer les formigues per no haver de dibuixar massa.