Dubte que tinc

Què es podrà fer, ni circular, ni deixar-lo aparcat perquè pujarà el preu el doble. Si no tens aparcament privat que fas amb el cotxe? Ja m'ho preguntava quan van posar aquestes normes a Madrid, i ho torno a fer ara, no ho entenc.
Com que deixin circular els que hi viuen i no els que venen de fora, jo crec que precisament els que venen de fora deuen necessitar més fer-ho en cotxe, no? Els que hi viuen poden anar caminant i amb trnsport públic.


http://www.catalunyapress.es/texto-diario/mostrar/954558

 

​Barcelona multará con 100 euros los coches sin etiqueta que circulen en episodios de contaminación

En concreto, estos vehículos tendrán prohibido circular de lunes a viernes entre las 7.00 y las 20.00 horas cuando la Generalitat declare un episodio de contaminación atmosférica por dióxido de nitrógeno (NO2), que se producen entre dos y tres veces al año, mientras que desde 2020 la restricción será permanente.

Cuando se produzcan estas restricciones, se subirá el precio de las zonas azul y verde en Barcelona --dos euros más cada hora--, se reforzará el transporte público cerca de un 10% y se pondrá a disposición de los usuarios la T-Aire, con dos viajes de transporte público por 1,80 euros para una zona, con un precio inferior al de una tarjeta T-10 por trayecto.

Sanz ha explicado que todos los barceloneses recibirán una carta informando de las medidas, y ha destacado la importancia de la coordinación con la Generalitat y el Área Metropolitana de Barcelona (AMB) en este asunto, porque las restricciones de tráfico afectan a muchos ciudadanos que no viven en Barcelona pero sí circulan por l

La glicina i el xiprer

Mirant al jardí, veig que la glicina està enredant-se amb el xiprer. 

Les branques van enredant-se en el gran arbre en que s’ha convertit el xiprer, tindrà uns deu metres d’altura, i la glicina no vol ser menys, ja s’ha enfilat fins uns set metres i no es quedarà aquí.

Dansen junts dia a dia al compàs del vent. Semblen un, però els pots diferenciar pel seu fullatge.

Les plantes com els homes, volen sobresortir de tot el que hi ha al costat, volen lliurar-se de tot el que els fa ombra, volen sentir-se més grans i poderosos que els que l'envolten, encara que s'hagin d'arrapar fortament uns als altres.

Esperem que les ànsies d’un i l’altra a arribar més amunt no faci que les arrels es debilitin i es podreixin i els dos caiguin arrasant a tot el jardí que els envolta.

19-11-2017

Homenatge a Rafelin

Avui he ratificat les meves sospites. L’amic Rafelin, aquest xicot alegre, que per l’afició als horts i als blocs, vaig conèixer, tot i les seves ganes de viure, tot i les seves forces per tirar endavant, ara estarà cuidant el seu hort i cantant les seves versions a allà on estigui, allà on anirem després que marxem d’aquesta vida.

Amic, tu que vas explicar-me la teva lluita, quant el meu cunyat també estava passant pel mateix calvari, tu que estaves traient d’on no podies per seguir amb les teves aficions, als horts urbans, al cant, a fer amics per les xarxes, sempre alegre.

Et trobarem a faltar. Sort que per Internet podem seguir escoltant la teva veu i podem seguir gaudint dels teus consells i vivències com hort-urbanita i com cantant.

Segur que molts que et coneixíem, pensarem en tu un cop i altre.

https://rafelin71.wordpress.com/category/a-lhortet/

Una de les seves últimes cançons pujades al seu bloc.
Deia així:

C – 140 It’s my life

Publicado el 25 septiembre 2015| Deja un comentario

Qué bonito dejarse llevar por el pensamiento de que hacemos y pensamos como queremos…jeje! It’s my life, he aquí mi cover de esta canción.

Todas mis canciones aquí: https://rafelin71.wordpress.com/rafeli…

Un bon recorregut.

Avui tenia una revisió al metge a les cinc menys quart . Arribo al edifici ( de 5 pisos), miro al cartell de l’entrada, a quin pis està el doctor que m’ha de rebre, està escrit: Dr. YYYYY a la  Planta segona.

Agafo l’ascensor vaig a la recepció de la planta segona:

-Tinc hora pel doctor YYYYY.

-És a la planta tercera. Em responen.

Pujo les escales una planta, vaig a recepció de la planta tercera.

-Tinc hora pel doctor YYYYY.

-És a la planta quarta-. Em responen. –Si a la segona m’han dit que estava a la tercera!

Bé, pujo les escales un pis més. A la planta quarta:

-Tinc hora pel doctor YYYYY.

- Si avui no visita -. Em diuen, els ensenyo el document on diu clarament que la visita és avui, comenten entre els tres oficinistes. -  És a la primera-. Em responen.

Agafo l’ascensor, baixo a la plana primera. Torno a presentar-me a recepció, la mateixa  conversa:

-Tinc hora pel doctor YYYYY.

-És a la planta quarta. Em responen.

Però si acabo d’anar allí i m’han enviat aquí després de recorrem la segona, la tercera i la quarta!

-Truquen per telèfon, a un lloc, a un altre, una pacient que esta al costat i m’ha escoltat l’explicació del recorregut, riu i comenta:

-Ara faran el mateix recorregut per telèfon.

Si, si és a la quarta, m’afirmen rotundament.

Agafo l’ascensor, pujo a la quarta torno al mostrador, -Tinc hora pel doctor YYYYY. M’han dit que és aquí.

Miren altre cop l’ordinador, -es que l’han canviat de lloc, oh! teníeu hora per menys quart-, ara són les cinc i cinc.

-Si però m’heu enviat per tots els pisos.

-Però tanta estona? encara gosa dir-me.

-Home, al cartell posa el segon pis, d’allà m’han enviat al tercer, del tercer al quart, vosaltres m’heu enviat al primer...

Una de les administratives m’ajuda disculpant-se: -Es que el que t’ha ates aquí, m’ha entès malament, jo li he dit al primer despatx i ha entès el primer pis, és culpa meva.

Menys mal que encara hi ha qui reconeix la culpa.

Per fi el doctor YYYYY ens rep, a la porta del despatx 1 del quart pis, on la porta posa Dr. YYYYY, No deien que l’havien canviat de lloc?

.............

imatge:  https://www.dreamstime.com/royalty-free-stock-image-elevator-staircase-modern-building-image22655226

Què passarà pel cap d'aquestes pobres nenes sequestrades fa ja anys? violades, casades a la força, tretes de la seva infantesa.... Ara tornen a casa. Ja res tornarà a ser el mateix. Marcades per tota la vida.
i encara en queden més.
......
¿Què pasará por la cabeza de estas pobres niñas secuestradas ja hace años? violadas, casadas a la fuerza, sacadas de su infancia... Ara vuelven a casa. Nada volvera a ser igual. Marcadas para toda la vida.
y aun quedan unas cuantas más.
--------------------
Boko Haram libera a 82 niñas de Chibok a cambio de la excarcelación de dos milicianos

El grupo yihadista nigeriano las tenía retenidas desde abril de 2014 y las utiliza como exclavas sexuales

Festes i tradicions del més de febrer

El dia 2 de febrer és celebra “La candelera”

És el dia que acaba la quarantena la Verge Maria després de donar a llum al Nen Jesús. Pasat aquest tems es presentaven els nadons al temple i s’encenia una espelma per la purificació de la mare.

Tothom anava a les esglésies i després de Misa repartien a tots els assistents una petita candela que cada un s'enduia a casa, actualment encara es celebra d’aquesta manera.

 

foto: http://cancodina.blogspot.com.es/2011/02/celebracio-de-la-candelera.html

El dia 3 de febrer es celebra Sant Blai. És el patró dels otorrinos, i es considera el patró que cuida de les infermetats del coll.

La gent del porta a l’església pa, farina, pastes, galetes, o fruita o algun altre menjar, per què es beneeixi, i així al menjar-lo ens pugui beneficiar.

 

foto: http://cristreireus.blogspot.com.es/2011/01/fem-blaiets.html

A vegades es fan galetes especials com a Reus, aquí teniu la recepta:

cliqueu aquí

El dia 5 de febrer es dedica a Santa Àgueda, que vaig explicar l’any passat, patrona de les dones.

I com també te els seus pastelets en forma de tetes us poso com fer-ho si us animenu:

Normes o costums

Avui un noi m’ha cedit el seient al tren, si, ho dic com un succés extraordinari, perquè actualment ho és.

Recordo que abans, el jovent estàvem atens a deixar asseure a les persones grans, però actualment el jovent poques vegades s’adonen de que hi ha qui necessita el seient més que ells.

Molts anys anava i venia en tren i metro, tant quan estudiava com quan treballava, i la majoria de vegades els estudiants ens quedàvem drets per  no haver d’estar aixecant-nos quan veiem alguna persona gran.

Avui, els joves amb els seus auriculars i mòbils o tabletes, agafen un seient i es queden  dissimulant, com si no et veiessin per no deixar-te asseure. Van dins el seu món sense mirar que estan rodejats d’altres persones.

Hem arribat a l’època on la individualitat està per davant la convivència.

Fotografia penjada al Twitter