dissabte, 17 de desembre del 2016

Comentari noticies





Alguns presentadors de televisió tenen, normalment becaris, persones destinades a diversos indrets per estar prop de la noticia. Aquests pobres passen penes i treballs per a poder trobar-la i estar-hi tant si fa pluja o fa calor o fred, han de fer hores d’espera i passar altres inconvenients.

 A l’hora de sortir la noticia en directe, el que està al estudi li dona pas, però abans, sobretot en Piqueras, li trepitja tot el que ha de dir i connecta amb ell després d’explicar tot el que passa acabant dient: Veritat “fulano de tal?”

Jo m’indigno al veure això, el pobre noi o noia que s’ha currat la noticia fent quilòmetres i investigant el què passava, sols ha d’acabar afirmant el que l’altre ha explicat.

Moltes vegades penso que si m’ho fes a mi, al donar-me l’entrada diria: Si, això mateix que has explicat tu. I acabaria la transmissió.

dissabte, 3 de desembre del 2016

Noticia: Sucre als refrescos



“Els refrescos embotellats porten més sucre del que seria correcte, això pot provocar diabetis i obesitat.”

Aquest és l’enunciat que el govern dona com excusa per pujar l’impost d’aquestes begudes.
No seria millor obligar a baixar el nivell d’edulcorants de les begudes per previndre aquestes dues malalties? 
O és que si es paga més elles ja no es produeixen?
De debò són maneres de solucionar el problema?

Resultado de imagen de azucares refrescos 

imagen: http://platiquemealgo.blogspot.com.es/2015/10/mi-experimento-2-semanas-sin-azucar.html

divendres, 11 de novembre del 2016

Impotència davant els exilats

Impotència 

Aquell nen plorava, estava mort de fred i de por, feia mesos que vagava per llocs desconeguts per ell, qui sap els kilòmetres que havia caminat. Ara no sentia caure les bombes, però sentia el cansament, la fam i el fred. Havia hagut de deixar les seves joguines, els seus amics, la seva casa… sense saber si mai més podria tornar a veure-ho, però ara ja no podia ni recordar d’on venia, feia massa temps que caminava cap a un lloc incert, tant de temps que les soles de les sabates ja s’havien foradat.
El futur cada cop estava més emboirat, el passat més lluny i el pressent no era gens esperançador.
Jo mirava aquell nen sense poder donar-li cap esperança. Res estava a la meva ma per ajudar-lo, què podia fer per consolar-lo? Sols mirava de fer-li bona cara per que no s’adonés que jo plorava amb ell.
                                                                           Imma Cauhé Febrer2016



Impotencia
 

Aquel niño lloraba, estaba muerto de frio y de miedo, hacía muchos meses que iba vagando por lugares desconocidos, no sabía cuántos kilómetros llevaba recorridos. Ahora no oía caer las bombas, pero notaba el desfallecimiento, el hambre y el frio. Tuvo que dejar sus juguetes, sus amigos, su casa… sin saber si alguna vez podría regresar, ahora ni recordaba de donde provenía, hacia demasiado tiempo que iba de un lugar a otro sin saber dónde, llevaba tanto tiempo andando que ni suelas le quedaban en los zapatos.
El futuro cada vez estaba más oscuro, el pasado más lejos y el presente nada esperanzador.
Yo miraba aquel niño sin poder aliviarle en nada, no tenia en mi mano cómo hacerlo, ¿Cómo consolarlo? Intentaba poner buena cara para que no se diera cuenta de que yo lloraba con él.
                                                                          Imma Cauhé Febrero 2016

dijous, 18 d’agost del 2016

Perruqueria o biblioteca?

Veure per creure! no sé si la biblioteca està tancada i els quioscos no obren, però mai se'm hauria ocurregut anar a la perruqueria a llegir el diari, així ho ha fet, durant mitja hora una senyora, després ha marxat dient que els serveis de la perruqueria els utilitzaria el dia següent. Això sí, ha demanat permis al perruquer per llegir el diari.
Molts cops s'aprofita mentre esperes o et tenyegen per llegir, però anar sols a fer-ho!
Cuando creias que lo habias visto todo, siempre hay algo nuevo.
En la peluqueria, entra una mujer y le dice al peluquero si puede leer el periódico. Se esta media hora o mas leyendo el periódico y las revistas y luego se despide diciendo que mañana vendra, a que le hagan un servicio.

dijous, 3 de març del 2016

Nevada




Tenint aquesta gran nevada a l’abast, tant a l’abast que et priva a sortir a la porta de casa, no queda cap altra que prendre’s-ho en calma, i després de tenir que donar unes quantes palades i amuntegar neu, et passa per la ment fer aquell ninot de neu típic. Si a casa hi hagués alguna criatura segur que s’hauria fet el primer dia, però com les criatures que actualment estem a casa ja som grans, hem esperat; però al tercer dia, un dia solejat, ja no vàrem poder resistir la temptació, i aquí el nostre amic.

Aquestes coses et mantenen viu.