Estic viva! No temo
la mort, sé que ha de venir, que cada cop està més a prop. De tant en tant la
vida t’ho recorda, i fa que visquis amb més intensitat. Que gaudeixis del que
tens, del que et rodeja. Que no perdis el temps amb venalitats.
Farà aviat cinc
mesos, que un tumor em varen detectar. En cap cas vaig defallir, ni sabent què
estava al pàncrees, per contra vaig animar-me a viure amb intensitat. Si queda
poc temps, s’ha de viure,i s’ha de viure en qualitat.
He tingut sort,
he arribat a temps, s’ha pogut operar, sembla
que ha quedat net, la vida torna a ressorgir. Ara tractament de químio per assegurar-se
que alguna cèl·lula no torni pel mal camí.
Farà cinc mesos, dos
intervencions i un terç de tractament. Endavant! Estic viva. Què més puc dir?
Setembre 2019
