Avui he ratificat les meves sospites. L’amic
Rafelin, aquest xicot alegre, que per l’afició als horts i als blocs, vaig conèixer,
tot i les seves ganes de viure, tot i les seves forces per tirar endavant, ara
estarà cuidant el seu hort i cantant les seves versions a allà on estigui, allà
on anirem després que marxem d’aquesta vida.
Amic, tu que vas explicar-me la teva lluita,
quant el meu cunyat també estava passant pel mateix calvari, tu que estaves
traient d’on no podies per seguir amb les teves aficions, als horts urbans, al
cant, a fer amics per les xarxes, sempre alegre.
Et trobarem a faltar. Sort que per Internet
podem seguir escoltant la teva veu i podem seguir gaudint dels teus consells i
vivències com hort-urbanita i com cantant.
Segur que molts que et coneixíem, pensarem en
tu un cop i altre.
Una de les seves últimes cançons pujades al seu bloc.
Deia així:
C – 140 It’s my life
Qué bonito dejarse llevar por el pensamiento de que hacemos y pensamos como queremos…jeje! It’s my life, he aquí mi cover de esta canción.
Todas mis canciones aquí: https://rafelin71.wordpress.com/rafeli…
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada