Avui un noi m’ha cedit el seient al tren, si,
ho dic com un succés extraordinari, perquè actualment ho és.
Recordo que abans, el jovent estàvem atens a
deixar asseure a les persones grans, però actualment el jovent poques vegades s’adonen
de que hi ha qui necessita el seient més que ells.
Molts anys anava i venia en tren i metro, tant
quan estudiava com quan treballava, i la majoria de vegades els estudiants ens quedàvem
drets per no haver d’estar aixecant-nos
quan veiem alguna persona gran.
Avui, els joves amb els seus auriculars i
mòbils o tabletes, agafen un seient i es queden
dissimulant, com si no et veiessin per no deixar-te asseure. Van dins el
seu món sense mirar que estan rodejats d’altres persones.
Hem arribat a l’època on la individualitat està
per davant la convivència.
Fotografia penjada al Twitter
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada