Estic entre
boires, perduda dins un espès núvol que m’envolta.
Segur que hi
haurà sortida, segur que no serà massa espès per que no em pugui deslliurar.
Fa uns mesos que
em rodeja, em vol aclaparar, vol vencem, però no podrà.
Jo encara estic
serena, encara puc decidir, encara dins l’espessor, puc trobar el camí, puc
obrir drecera i puc continuar avançant.
És dur a vegades
estar immers amb aquests moments on sense veure cap sortida estàs lluitant per
un esdeveniment que veus llunyà, quasi impossible, però que dins teu esperes
que arribarà. Tot es complica, tot va encontra, cada minut que passa es un dia
que es perd, però seguim esperançats, seguim en la lluita, lluitant? No sols
hem d’esperar, no podem fer res més que esperar.
Podrà per fi
arribar el moment que aclareixi la boira i torni a lluir el sol?
foto: Quim Estadella, Torres de Segre, 9/12/2011
Per les teves paraules i l'anunci, dedueixo que passes per uns moments d'incertesa, d'aquells que penses que no tenen solució...Però només cal que s'aixequi la boira i tornarà a lluir el sol. Que l'esperança us porti a bon port...
ResponEliminaPetonets, Imma.