Adéu

Des d'Agost, la família del meu marit, s'ha vist visitada per la no volguda i sempre esperada mort que sabent que tots hi fem cap mai creiem que és un moment idoni.

Agost 2014, varem despedir a la Carmen, moria quasi de repent quant estava preparant el dinar (83 anys cosina). Novembre 2014, ens va deixar en Manolo, després de semblar que sortia d'una infecció que el va portar a la taula d'operacions (80 anys cosi). 1 gener 2015 sobtada marxa de Clara, ens deixar sentada a la butaca esperant parlar per telefon amb el nebot Victorino (90 anys tia) i 18 de gener 2015 Victorino, al cap de molts anys de ser encomenat d'hepatitis C, aquesta va produir una cirrosis que des de l'últim juliol ha evolucionat de forma fulminant, no li van donar el tractament que tots els malalts esperan per aquesta enfermetat tot i que per setmana santa van fer-li firmar l'acceptació de prendre-la. (69 anys germà, cunyat meu).

Tots eren persones estimades i properes.

.......................

Al meu cunyat:

Va arribar l’hora, no desitjada però esperada, la dalla que no té pietat, s’emportà la il·lusió i l’esperança. Tota una vida encara jove i amb desitjos i esperances per complir i compartir.

Ara ja res no és igual, camino i trobo a faltar la companyia, espero veure’l en la cruïlla del camí, espero la seva trucada de telèfon que ja mai arribarà.

Queda el record, la alegria d’haver compartit un temps amb la persona estimada, i potser l’esperança de poder retrobar-la en un altre dimensió.

...........