Avui estàvem
esmorzant i ha sortit la conversa dels fills. Unes en tenien un, altres dos,
hem sortit a parlar de la diferencia del primer al segon. En el primer estàs aprenent
a ser mare abocant-te amb ell i el fill gran ho es tot, quan arriba el segon
s’ha d’espavilar per poder fer-se lloc en el que ocupa el germà gran, ha de
lluitar i desplaçar- lo encara que sigui una mica, ha de captar l’atenció dels
pares, no es que els pares no se’l estimin igual que el primer, però has de repartir
l’atenció. En el primer tens en compte tots els detalls de la seva evolució, en
el segon ja te’n saltes alguns, fins en les fotografies es pot notar que el
primer fill en té moltes més que el
segon, per regle general, això no vol
dir que l’amor siguin pitjor, és possible que això passi per que ja estàs més
ocupat o perquè ja trobes normal coses que en el primer eren novetat per a tu.
I si hi ha un tercer, ja no diguem!
Ui, les reunions d'amigues solen ser un perill, però veig que en aquest cas tocaveu un tema molt seriós. Jo no hi hagués pogut ficar cullerada perquè no en tinc cap, però veig que això de ser el segon no fa massa bona pinta...en certa manera és normal que passi així, suposo que és qüestió d'experiència.
ResponEliminaPetons,
M. Roser
Si ja veus, ja temps per a totes classes de converses, ja aniré explicant. Però nosaltres parlem de coses així, es veu que ens queda de la professió i sempre es surt parlar de nens.
ResponElimina