Llençols apedeçats

En el temps que estem tot es tira i es compra nou, molts joves no saben que abans tot s’aprofitava.

Avui buscant llençols de cotó per fer mascaretes de les que demanen diferents centres i residències, he trobat un llençol de cotó que estava apedaçat.

Com els llençols es desgasten més del mig i les parts del cap i dels peus queden més noves, la manera d’aprofitar-lo era tallar-lo pel mig i cosir les vores del capçal amb la dels peus, deixant el que abans era al centre en el cap i els peus, cert que quedava una costura plana que si era al llençol de baix molestava una mica, es procurava que quedes mes aviat per les cames la costura perquè no fos a la meitat del cos, ja que sempre es notava,  així feia el seu servei. 
Si estava molt malmès a vegades de dos se’n feia un, o es feia un quadre de pedaç, o draps per treure la pols. 
No es podia tirar res!

He trobat doncs un d’aquests llençols aprofitats, aquí poso la fotografia, on es veu la costura plana.

Potser que els més joves de 60 anys no ho hagin vist mai.
I potser ara transformat amb mascaretes ajudi a salvar alguna vida.