1975, fa 45 anys

 

 

Molts i pocs 45, és tota una vida que fa que el meu pare ja no estigui aquí, no en falten gaires perquè jo tingui els 77 que ell tenia quant ens va deixar.

Tot i el temps que ha passat, el tinc pressent, sobretot els últims moments, aquests 9 dies que per la mort de Franco ens varen donar de festa i vaig poder dedicar-me a cuidar-me d’ell i treure així a la meva mare una mica de feina.

1975 va ser un any per a mi de canvi radical, per un costat vaig perdre al meu pare, i per altre vaig conèixer el que fins avui és el meu company de vida. El pare dels meus fills, l’home que ha sabut donar-me amor, alegria, companyia...

Pandèmia

 El món està pates enlaire, la por  d'agafar el virus més temut actualment, el coronavit-19 fa que tothom estigui revolucionat, uns per posar mesures massa restringents, altres per no posar-ne.

Vivim en por, amb estrés i aviat a la miseria, per no poder treballar, no poder guanyar-se les faves.

Tot roda al voltant d'aquesta infermetat i d'altres queden una mica postergades, no hi ha prou metges ni infermeres per tractar tothom.

Jo he tingut la sort de que el meu càncer me l'han pogut tractar i no m'han deixat en cap moment, per a mi aquesta ha estat l'epidèmia d'aquest temps, espero haver-la guanyada i no ser víctima de l'altre.

 

"Muletillas"

 Agafar la costum d'utilitzar paraules de moda, es una clara evidència del poc vocabulari que es té.

Em posa negre quant sento a tertuliants, presentadors, persones que ens haurien de donar exemple en la parla, incloure la frase feta " no (tal cosa) lo siguiente)".

Que diguin qué és "lo siguiente" que en molts casos no existeix. O que no posin aquesta "coletilla".

Amic- enemic dins meu

 M'he trobat acariciant la part del cos on conviu en mi el càncer. He pensat que també és part meva, i si el tracto com tal, pot ser arribarem a un acord i em deixarà gaudir de la vida i es conformarà amb fugir d'aquest refugi que ha trobat.

           foto: https://www.foodinaction.com/nl/nieuwe-gevallen-pancreaskanker/

Gràcies pels ànims de la setantena d'amics i coneguts que m'han animat a les xarxes socials.

Estatues de Colon, si o no?

Per què treure les estàtues de Colon?
Colon, segons jo se, Va ser el descobridor del continent, era un aventurer que volia trobar nous camins per anar a l'India.
Varen ser els que el van seguir, els virreis i governadors, etc. Els que van sometre i esclavitzar. Molts d'ells presoners que van obtenir la llibertat a canvi de marxar a Amèrica.
....
¿Por qué sacar las estatuas de Colón?
Colon , segun yo se, fue el descubridor del continente, era un aventurero que quiso encontrar nuevos caminos para llegar a la India.
Fueron los que le siguieron, virreyes, gobernadores, etc. Los que sometieron y esclavizaron. Muchos de ellos reos maleantes que obtuvieron la llibertat a cambio de enrolarse en la aventura de ir a América.

Llençols apedeçats

En el temps que estem tot es tira i es compra nou, molts joves no saben que abans tot s’aprofitava.

Avui buscant llençols de cotó per fer mascaretes de les que demanen diferents centres i residències, he trobat un llençol de cotó que estava apedaçat.

Com els llençols es desgasten més del mig i les parts del cap i dels peus queden més noves, la manera d’aprofitar-lo era tallar-lo pel mig i cosir les vores del capçal amb la dels peus, deixant el que abans era al centre en el cap i els peus, cert que quedava una costura plana que si era al llençol de baix molestava una mica, es procurava que quedes mes aviat per les cames la costura perquè no fos a la meitat del cos, ja que sempre es notava,  així feia el seu servei. 
Si estava molt malmès a vegades de dos se’n feia un, o es feia un quadre de pedaç, o draps per treure la pols. 
No es podia tirar res!

He trobat doncs un d’aquests llençols aprofitats, aquí poso la fotografia, on es veu la costura plana.

Potser que els més joves de 60 anys no ho hagin vist mai.
I potser ara transformat amb mascaretes ajudi a salvar alguna vida.

La màquina perfecte

No heu pensat mai el maquinisme tant complicat que és el nostre cos?

El difícil que és que tots els òrgans facin bé el que han de fer?

L’aparell digestiu, que tot vagi seguint el seu procés, que la sang vagi portant l’aliment a totes les cèl·lules, i reculli tot el que ja és inservible, que l’aparell excretor tregui tot el que ja no s’aprofita, que el cor marxi al seu ritme, que els ronyons, el fetge, el pàncrees, etc, etc funcionin tal i com han de fer-ho, que el cervell pugui enviar mitjançant les neurones totes les ordres de moviment, de pensament,... Que l’aparell reproductor sigui capaç de formar un altre ésser perfecte...

Quant tot això i més funciona al seu ritme, no ens en adonem, no li donem importància, i quant una petita cosa ens funciona malament ens queixem i ens cau el món a sobre.

Hem de donar gràcies quant tot ens va bé, no sabem la sort que tenim! Aprofitem quant el cos funciona i no ens dóna problemes.

La nostra màquina és una cosa perfecte i deu ser molt difícil que totes les peces vagin com han d’anar.

foto: https://view.genial.ly/57e151274b1abf37dc09362e/interactive-content-cellules-i-aparells

Imma Cauhé

29-01-2020

He tornat a nèixer

Agraeixo a quasi dos centenars de persones que han respost a aquest comentari a face , quan una es veu recordat per tantes persones, es tot un plaer. 

Avui últim xute químio inyectada, falta una setmana pastilles. Tumor tret, 2020 un any nou i ple de vida. Reneixo de nou. He estat una dona de sort. Gràcies a la providència, i a Déu que m'han donat suficients indicis per trovar-lo a temps.
Agraeixo al cirugià i als doctors i doctores que han estat clau per la meva curació. A totes les meves amistats que han estat fent-me costat, i sobre tot a la família que m'han cuidat i mimat.
.......
Hoy último dia de chute inyectado, falta una semana de pastillas. Tumor extraído. 2020 un año nuevo y lleno de vida. Renazco. he sido una mujer con suerte. Gracias a la providéncia y a Dios que me han dado suficientes indicios para encontrarlo a tiempo.
Agradezco a mi cirujano i doctores que fueron clave para mi curación.A todas mis amistades que me han estado dando fuerzas y sobretodo a mi familia que me han cuidado y mimado.