El temps es veu passar quan mires enrere i veus que tu ja no
ets d’aquesta generació, vull dir que hi ha molts joves que no han conegut les mateixes
coses que tu a la teva joventut. Tot ara va molt ràpid. Si a la joventut dels meus pares a les cases
no hi havia electricitat, ni aigua corrent, i per anar a fer les necessitats s’havia
d’anar a la quadra, ara cap casa te quadra i els banys són del més delicat i
sofisticat.
Sols hi ha que veure l’evolució de una cosa tan simple com
el paper de wàter. Fa 100 anys no existia, després anàvem guardant el paper
dels diaris que tallàvem a quadradets i els punxàvem en un ganxo a la comuna. Més
tard va arribar el paper “elefante” un paper marró com d’estrassa, però que era
un goix poder tenir-lo, més tard ja ens trobem amb un paper suau de dos i tres
capes, fins i tot amb dibuixos i perfum.
Aquesta petita evolució marca tota una generació, tota una
vida viscuda.
M'ha fet molta gràcia aquesta evolució del paper de wàter...I quan anàvem a pagès havíem de fer servir una fulla de parra , o un tarròs i a la nit a la quadre, és clar...Quins temps!!!
ResponEliminaPetonets.
L'autor ha eliminat aquest comentari.
ResponElimina