Recordo el que ha passat,
estimo el que s’ha quedat
enrera.
El sol ponet-se rera meu
em diu que no hi ha
retorn,
que el dia se’n va per no
tornar,
però la imàtge tant bonica,
recorda el que he viscut,
sempre estarà dins meu,
com un paisatge que veig
pel retrovisor,
una imatge preciosa,
de tota la meva vida
plena de llum.
Quina idea tan bona això de fer una foto pel retrovisor...Realment veus tot el que vas deixant enrere, que no es repeteix, però deixa un bon record...Com a la vida!
ResponEliminaPetonets.