Ahir caminant pel carrer de casa vaig creuar-me
amb dos treballadors estaven fent no sé ben bé què en un tros de vorera, un d’ells
estava cantant! Quan temps feia que no veia una estampa com aquesta?.
Va venir-me a la memòria, que quan jo era
petita, aquests acte era molt freqüent, anaves pel carrer i senties un jardiner
al patí que fent la seva feina anava xiulant una tonada, seguies i escoltaves
que una dona estava fregant els vidres cantant la cançó de moda, continuaves
avançant i endevinaves qui havia rere la finestra d’aquell habitatge pel cant
que arribava a la teva oïda, i no diguem al camp, on els pagesos donant voltes
amb la mula tot i batent el blat anaven inventant-se lletres seguint el ritme.
Fa uns
cinquanta anys, la gent cantava fent les seves tasques rutinàries, les
persones gaudien treballant. Eren felices, i ho demostraven, no tenien les angoixes
d’ara, la feina era un motiu per ser feliç, no hi havia tanta gent deprimida i
amb cara llarga.
Gracies, treballador, per haver-me fet recordar aquestes vivències.
Vaig està a punt de parar-me i contar-li el bon record que m’havia fet arribar a
la ment amb el seu cant.
Imma
25-01-2014
